12 de febrer, 19h. Poètiques llibertàries, monogràfic sobre Georg Trakl

Dediquem la primera sessió de l’any de les POÈTIQUES LLIBERTÀRIES al poeta austríac Georg Trakl (1887-1914).  El també poeta, Andreu Subirats ens guiarà per l’obra de Trakl recollida en l’edició en català d’Adesiara i traduïda per Feliu Formosa.

Georg Trakl (Salzburg, 1887 – Cracòvia, 1914) és considerat un dels poetes més decisius —si no el més decisiu— de les lletres alemanyes del segle XX. Tot i la seva mort prematura, va ser el més clar exponent de l’expressionisme literari i el producte més pur dels escriptors disconformes amb el «món feliç» d’entreguerres. El seu jo turmentat i les seves sensacions crepusculars, trets que defineixen la seva obra, afloren, enèrgics, tot al llarg dels reculls Poemes (1913) i Sebastià dins el somni (1915), que ara presentem en traducció catalana juntament amb les composicions que va publicar a la revista Der Brenner.

Trakl com Robert Musil o Franz Kafka, pertany al grup selecte de grandiosos escriptors que no van triomfar en vida, però que han assolit una fama absolutament indiscutible. El seu malcontentament davant la societat, la negació rotunda que féu de la cultura burgesa del moment i el conflicte vital que arrossegava —el qual incloïa l’incest amb la seva germana— es van transformar en una poesia de presències pertorbadores, colors tardorals i imatges lacerants que va fer d’ell, en paraules de Claudio Magris, «un d’aquells poetes que, com Hölderlin, estan cridats a fundar una veritat o a revelar-ne l’absència».

Malenconia del vespre

—El bosc amb els seus arbres morts s’estén—
i té ombres al voltant com bardissars.
La fera surt del cau tot tremolant,
mentre suau s’esmuny un rierol
i segueix pedres velles i falgueres
i lluu com plata entre manyocs de fulles.
Ara hom el sent en negres fondalades—
potser també hi llueixen ja els estels.
La plana fosca sembla immensurable,
poblets dispersos, aiguamolls i basses,
i alguna cosa que et fingeix un foc.
Un fred fulgor s’esquitlla pels vials.
Al cel hom endevina moviment,
l’emigrar d’una host d’ocells salvatges
devers aquells països bells, distints.
Puja i baixa del jonc el tremolor.

Més informació de POÈTIQUES LLIBERTÀRIES. Monogràfics de poetes