Reixes de llengua és el tercer recull de poemes de Paul Celan, editat per LaBreu edicions. El passat 12 de febrer, Arnau Pons, traductor de Celan, i Andreu Subirats, poeta, van dialogar sobre Celan i la seva poesia.
Subirats va començar comentant que la figura de Celan necessita, com moltes (per exemple, Zweig o Kafka), d’una contextualització. El fet de ser jueu, la segona guerra mundial, escriure en llengua alemanya havent rebut una educació en rus… son aspectes que cal tenir en compte. Celan era una mena de raresa, també pel fet de viure a París sent de parla alemanya.
Pons recordà que Celan era un jueu de la perifèria. A la seva ciutat natal, Txernivtsí, a l’antic imperi austro-hungarès, el 30% de la població era jueva. La mare, com moltes d’aquestes persones, senia la pulsió de l’assimiliació, i això fa que Celan accedeixi, per influència seva, a Rilke, Novalis, etc.
Arnau Pons creu que Celan és important per nosaltres per la violència a la cultura / poesia. Tal i com deia Benjamin, “Tot document de cultura és un document de barbàrie“. Els poetes troben plaer en la atrocitat, es delecten en l’horror, sovint gratuït. Celan rastreja aquesta violència molt abans dels camps d’extermini nazi.
Subirats va destacar la importància de la traducció d’Arnau Pons, que també fa de comentarista en notes sobre el sentit i la forma dels poemes. La traducció té múltiples possibilitats, perquè Celan juga amb les arrels dels mots, la praronomàsia, el ritme i la música. Efectivament, Pons reconeixia que havia estat un llibre de difícil traducció.
La trobada va finalitzar amb la lectura de diversos poemes del llibre: Sota una imatge, Tenebrae, Tel, A altura de boca i Llit de neu.