El temps regalat. Un assaig sobre l’espera d’Andrea Köhler, editada en català per Angle Editorial amb traducció de Joan Ferrarons i Llagostera i en castellà per Libros del Asteroide amb traducció de Cristina García Ohlrich.
El temps regalat és una reflexió literario-filosòfica sobre l’espera amb què l’autora alemanya ens recorda que ens passem la vida esperant: esperem l’altre, la primavera, el dinar, un whatsapp, l’arribada d’un fill i Godot. La vida és per a Kölher el que passa mentre esperem.
De manera senzilla i amb un llenguatge planer mitjançant anotacions filosòfiques, aforismes i cites literàries, El temps regalat ens fa reflexionar sobre el pas del temps i la manera en que l’esser humà ha canviat la seva percepció de l’espera. Andrea Köhler revisa diferents apropaments al tema de l’espera a la literatura i a la filosofia. Amb Barthes il·lustra l’espera amorosa. A través de Kafka ens parla de l’espera burocràtica i així recorre altres formes d’espera de la mà dels textos d’escriptores i pensadors com Beckett, Flaubert, Cioran, Musil, Proust o Sloterdijk.
Destaca, per sobre de tot, el poder del qui fa esperar i de com la societat capitalista, que ens exigeix estar constantment produint, ha canviat la percepció que tenim de l’espera tenyint aquest espais quotidians d’angoixa i culpabilitat.
Malgrat això aquest llibre parla sobre com n’és de gratificant la lentitud i l’espera, però també com l’espera conté sempre un alè de mort fent-nos experimentar de manera explícita el pas del temps.
Un llibre deliciós i per a tots els públics que ens farà reflexionar sobre la importància del Carpe Diem (viu l’ara) però sobretot de ser conscients del Memento mori (recorda que has de morir).
‘Fer esperar és privilegi dels poderosos. Als departaments executius de donar allargues hi ha els qui supervisen el nostre temps i el consumeixen amb voracitat i sense pensar-s’hi. Qui ens fa esperar celebra el seu poder sobre el nostre temps, i el fet que mai no puguem saber si ens vol inquietar justament per aquesta raó confereix a aquest poder una qualitat amenaçadora. La prohibició de moure’s és des de ña nit dels temps un privilegi patriarcal’
Pots fer un tast del llibre en aquest enllaç