Jordi Puig, editor de Comanegra, va començar la presentació del passat 27 de setembre explicant què era la col·lecció Matar el Monstre . Comanegra va encarregar diversos autors i autores que escrivissin un text no excessivament llarg i amb certes premisses, algunes comunes, com el fet que l’acció havia de situar-se a Barcelona. De retruc, la col·lecció és un homenatge a Frankenstein, de Mary Shelley. El nou Prometeu és el fil que lliga tots els títols.
A en Julià de Jòdar, autor de Els vulnerables, li van encarregar que escrivís sobre l’any 1929 i a na Núria Cadenes, autora de Secundaris, sobre el 1992. A més, cadascun va rebre indicacions particulars com l’espai, una fàbrica metal·lúrgica en el cas de de Jòdar, o situacions socials com l’especulació immobiliària en el cas de Cadenes.
Tant de Jòdar com Cadenes van començar dient que mai van acabar d’entendre bé el projecte, però no van dubtar a participar-hi veient l’entusiasme, la preparació i seriositat amb què els editors el plantejaven. També pel repte que suposava escriure a partir de certes “pistes”. Van destacar també les casualitats que, sense intervenció de l’editorial, han tingut lloc en les novel·les, com per exemple que Cadenes i de Jòdar parlin de les cases barates de Can Tunis i l’especulació immobiliària (no en diem més perquè les aneu trobant!)
Els vulnerables, de Julià de Jòdar, té lloc a la fàbrica Can Verrières, a Can Tunis, el 192
9. La protagonista és la classe obrera, de la qual sortirà el modern Prometeu. El context inclou l’exposició universal de Barcelona, el projecte del cementiri de Montjuïc, les barraques del barri, les lluites socials, la CNT, la llei de fugues, l’especulació immobiliària de les famílies burgeses de Barcelona (entre elles els Güell i els López), etc. El personatge de José Gelabert, anarquista, lluitador a la guerra civil i a la resistència francesa, és l’anti-súper-home, en paraules del propi de Jòdar. Fent broma, de Jòdar afirmà que el procés de documentació va ser tant interessant que va arribar a oblidar que en realitat a ell li hagués agradat escriure sobre el 1968 (“per fer una bona rebregada a l’època”)
Núria Cadenes també va destacar la necessitat de documentar-se, tot i que ella sí va viure en primera persona algunes de les situacions descrites a Secundaris, com els problemes amb l’aluminosi i els habitatges apuntalats per bigues de ferro al seu barri, el Turó de la Peira. Tot i així, va consultar nombroses fonts: testimonis de veïnes, hemeroteques, biblioteques… Recorda que els fets històrics de la novel·la van ser reals, i encara no hi hagut cap responsabilitat per l’esfondrament de l’edifici al Turó de la Peira i les tres persones ancianes que van morir poc després de ser evacuades de casa seva i traslladades a un hotel.
Confessant que no havia llegit Frankenstein abans d’endinsar-se en aquest projecte, i animant tothom que estigui en la mateixa situació a fer-ho immediatament, Núria Cadenes va concloure la seva intervenció recordant que hi ha persones que, per molt que ho intentin, per molt que lluitin, no se’n sortiran. Hi ha vides que només passen, sense imaginació, sense esperança… No les oblidem.
La primavera pendent d’Ada Castells, La fugida d’Urània de Susanna Rafart, Els ulls dels homes mentiders de Jordi Coca i Vindràs amb mi després del diluvi de Mar Bosch Oliveras són altres títols de la col·lecció Matar el Monstre.