Ha arribat el dia. Tanquem la llibreria. Ho fem amb una festa, tal i com vam començar. Amb les amigues, clientes i veïnes que durant aquests gairebé 6 anys han fet possible La inexplicable.
Ho hem publicat a xarxes, us ho hem explicat en persona i han sortit alguns articles a mitjans de comunicació. Però volem acabar aquesta etapa explicant-vos-ho nosaltres mateixes.
Bàsicament la llibreria tanca pel descens continuat de les vendes en els darrers mesos (uns quants). Després de setmanes d’incertesa, de fer els esforços que bonament hem pogut, d’insomni i tardes i vespres de converses per trobar idees per no haver d’arribar a aquest punt, hi hem arribat.
No hi ha uns sol motiu per al tancament. La davallada de vendes, els nostres errors, la pèrdua d’altres comerços al carrer… tot suma. Abans, davant la llibreria hi havia una ferreteria. Ara hi ha un bloc de pisos turístics. Al costat, l’antic restaurant mexicà és ara un habitatge. Persianes abaixades des de fa mesos. I no passa només al c. Galileu. Passa a tot el barri i a tots els barris d’aquesta ciutat, lamentablement.
I com ho podem canviar, això, si és que podem? Doncs comprant a les petites botigues del barri, coneixent-hi els projectes i la gent que hi ha al darrera. Anar-hi, a comprar, i si no es pot, anar-hi igualment. No sabeu l’escalf que és que les clientes i clients entrin i saludin, i t’expliquin coses, i et diguin com n’és de maca, la teva botiga.
Per suposat, no tothom té la mateixa capacitat econòmica. No és aquest, el tema. Però si podeu, si us plau compreu llibres. A les llibreries. Quan aneu a una presentació, si podeu, compreu el llibre. Quan us apunteu a un club de lectura, si podeu, compreu els llibres a les llibreries que els organitzen. Quan aneu a un contacontes amb la canalla, si podeu, compreu llibres.
Un comerç no és només obrir la persiana i esperar que entri gent a comprar el teu producte. Una persona autònoma (com ho són la majoria de les que tenen un petit comerç) fa de botiguera, de netejadora, de community manager, de gerent, de relacions públiques, d’organitzadora d’esdeveniments, d’escaparatista… Ho fa tot sola. Sempre hi ha amigues i clientes que fan un cop de mà, per suposat. Però al final del dia, quan baixes la persiana, els problemes, les incerteses, les idees de noves activitats, etc. marxen a casa amb tu.
Finalment, gràcies. A l’Anna i la Sandra pel seu entusiasme i ajuda durant aquestes darreres setmanes. A les clientes i clients que ens han fet confiança, a les i els comerciants del c. Galileu i de tot el barri. Al Jordi de L’Anxoveta, que ha estat el nostre bar, farmàcia, ferreteria i de tot quan l’hem necessitat. Al Miguel i la resta de transportistes que ens fan somriure cada matí. Al Xavi, el nostre carter frikiguerres. A la propietat del local, que al contrari del que passa a altres llocs, sempre ens ho ha posat fàcil. Al Halid, que ens deixa els vidres que s’hi podrien menjar sopes. A les entitats que ens han fet suport, no les podem anomenar totes, perquè segur que ens descuidaríem alguna. A les llibreteres i llibreters que han compartit molt generosament els seus coneixements i experiència amb nosaltres. Menció especial a l’Èric, l’Òscar i l’Àstrid. A les editores, escriptors, i gent diversa del món del llibre que ens han triat per presentar les seves creacions. Als artistes i DJs que han amenitzat els nostres vermuts literaris.
I com no, a les nostres famílies i gent propera, que sempre, sempre i sempre hi són. Us estimem.
Alicia, Gloria i Haizea.
*Aquest text està escrit a raig, disculpeu incorreccions diverses.
