M’agraden les històries senzilles i tendres, que deia aquell, que sense grans escarafalls ens reconcilien amb el món, i Momo n’és una. La Momo és una nena petita que viu amb el pare i l’àvia a un poblet costaner. Més aviat amb l’àvia, perquè el pare és mariner i passa molts mesos fora de casa. La Momo és curiosa, entremaliada i una mica trapella. Li agrada voltar pel poble i els seus voltants i espiar els adolescents, s’escapa de casa per anar a córrer pel camp, fa tard a sopar…
Un dia, però, hi ha un gir inesperat i la comunitat que envolta la nena tindrà una importància cabdal. La mestra, els veïns de l’àvia, i el peixater, que 
aparentment odia els gats i de qui abans la Momo tenia por, pel seu caràcter sec i la seva presència física que el fa semblar un gegant als ulls de la nena.
Momo és una història petita d’una nena petita en una comunitat petita. Un còmic que us farà retrobar-vos amb la innocència de la infància, els estius en bicicleta, els pantalons curts i els genolls pelats. I tot amb un aire a les pel·lícules d’Hayao Miyazaki, pel tipus d’il·lustració i els colors, usats amb mestria per Rony Hotin.
Momo, Jonathan Garnier i Rony Hotin
Norma editorial
978-84-679-3961-3
24,95€ (integral)
Hi ha hagut una guerra civil als Estats Units d’Amèrica. Bernie Sanders ha estat assassinat. “Ella”, la dona protagonista, decideix fugir sola de la ciutat i refugiar-se al bosc. Els poderosos, els ultrarics, l’1%, s’han confinat en espais segurs que protegeixen i tanquen a la resta de la població. Falta de tot: menjar, atenció mèdica, democràcia, llibertat. Al bosc, Ella mira de sobreviure a la natura fins que trobi un grup dissident on viure en comunitat, cuidar-se i deixar-se cuidar.
