19 de desembre, 19.30h. Feministes (in)explicables amb ‘Microfísica sexista del poder’ de Nerea Barjola

Dediquem una nova sessió del grup de FEMINISTES (IN)EXPLICABLES a la lectura de Microfísica sexista del poder. El caso Alcàsser y la construcción del terror sexual de Nerea Barjola amb pròleg de Silvia Federici i editat per Virus.

A Microfísica sexista del poder, s’analitza com, des de principis de la dècada de 1990, el relat sobre l’anomenat cas Alcàsser es va articular com una construcció social que va tractar de resituar unes fronteres que no haurien d’haver estat traspassades per les dones.

La narrativa creada al voltant de la desaparició forçada de les tres noies parlava de límits que no han de ser creuats i espais que no han de ser ocupats -sortir de nit, viatjar sola, fer autoestop … – per convertir el relat sobre el perill sexual en un avís i un càstig alliçonador. Així, els discursos socials, mediàtics i polítics disseminats amb motiu del crim es van orquestrar com una contraofensiva patriarcal davant la conquesta d’espais de llibertat del moviment feminista i de les dones en general.

Barjola parteix del cas concret per fer un plantejament general sobre el funcionament del que s’anomena microfísica sexista del poder, entesa com una Els relats sobre el perill sexual són una forma molt precisa de comunicar, produir i reproduir violència sexual. En Microfísica sexista del poder s’analitza com, des de principis de la dècada de 1990, el relat sobre l’anomenat cas Alcàsser es va articular com una construcció social que va tractar de resituar unes fronteres que no haurien d’haver estat traspassades per les dones.

La narrativa creada al voltant de la desaparició forçada de les tres noies parlava de límits que no han de ser creuats i espais que no han de ser ocupats -sortir de nit, viatjar sola, fer autoestop … – per convertir el relat sobre el perill sexual en un avís i un càstig alliçonador. Així, els discursos socials, mediàtics i polítics disseminats al fil del crim es van orquestrar com una contra patriarcal davant la conquesta d’espais de llibertat del moviment feminista i de les dones en general.

Nerea Barjola parteix del cas concret per fer un plantejament general sobre el funcionament del que s’anomena microfísica sexista del poder, entesa com una «dinámica del poder que hace del relato sobre el peligro sexual un mecanismo eficaz, escurridizo y complicado de asir» en que «el proceso de elaboración del relato es parte integrante de un todo, de un poder que “se hunde más profundamente, más sutilmente en toda la malla de la sociedad”».

Al reinterpretar aquestes narratives des d’una perspectiva feminista, el llibre busca situar la violència sexual en termes polítics i fora dels límits del terror, mostrant les fronteres de transgressió, lluita i resistència feminista.

Nerea Barjola Ramos (Santurtzi, 1980) Militant feminista, és doctora en Feminismes i gènere per la UPV / EHU i llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració. A més del seu activisme feminista, ha centrat el seu treball acadèmic en la reflexió al voltant de les representacions de la violència sexual contra les dones, a través de diferents articles i conferències, i ha realitzat la seva tesi ‘Las representaciones del peligro sexual y su influencia en las prácticas de las mujeres a partir del crimen de Alcàsser 1992′ en la qual es basa aquest llibre.

Entrevista de Pikara Magazine a Nerea Barjola