Informe del taller d’exhumacions poètiques del dia 30 d’octubre de 2019 el·laborat per Joan Vigo, Poeta resident

Primera Exhumació poètica de Joan Vigó a La inexplicable. Octubre 2019

2a RESIDÈNCIA POÈTICA A LA INEXPLICABLE (CURS 2019-2020)
JOAN VIGÓ

Informe del taller d’exhumacions poètiques del dia 30 d’octubre de 2019

− De 18 a 19 hores
− Participants: Gema i Paolo

Procediment i determinació de la trava:

Les llibreteres inexplicables, donat que després del taller hi ha la presentació de la novel·la L’estrangera de Serguei Dovlàtov (LaBreu Edicions, amb traducció de Miquel Cabal), proposen aquest llibre per a fer l’exhumació del poema d’avui.

En el moment de decidir de quines pàgines concretes sortiran els versos del poema, en Paolo proposa que triem un dels números del codi de barres de la contraportada del llibre. La Gema decideix que sigui el número 7 i, alhora, proposa extreure el vers de la setena plana de cadascun dels capítols de la novel·la. Això serà així tret dels dos darrers capítols. En el cas del penúltim, que només té tres pàgines, s’extraurà de la darrera. En el cas del darrer capítol, en tenir només una pàgina, és d’aquesta d’on sorgirà el darrer vers del poema.
Es decideix de manera unànime que el títol del poema sigui homònim al de la novel·la.

Així, tots tres comencem el ritual d’extreure un vers de cadascuna de les pàgines que hem decidit: 17, 34, 54, 69, 78, 86, 96, 109, 124, 135, 138 i 139. Es fa per aquest ordre i no és possible canviar la nostra decisió. S’ha d’anar endavant sense poder recular en cap de les decisions preses.

L’objectiu final és exhumar tres poemes diferents d’una mateixa obra, seguint les mateixes instruccions i tenint tots tres les mateixes pàgina per decidir què triem. Demostrant de nou que la creativitat no necessita de muses inspiradores, sinó de ganes de jugar amb la llengua i la imaginació.

El resultat és el següent:

  • Poema exhumat per la Gema

L’ESTRANGERA
Escridassava els escarabats i tot
odiava el desordre
es passava els dies fumant
l’alcohol va vèncer en una batalla acarnissada
          – com et dius? what’s your name? –
          – ets una puta –
          – no passa res
                      hi ha massa soroll –
          – portaré una cinta blava –
          – shit, shit, shit, fuck, fuck, fuck –
o sigui, que callo
ras i curt, estem en paus.

  • Poema exhumat per en Paolo

L’ESTRANGERA
América.
Cada matí premia notes en una llibreteta.
Cada grup tenia un professor.
La Marússia va pensar que ja sabia de què anava.
I que us penseu que li va respondre?
Mira en Sergio. Tranquil•la. No passa res.
Això sí que és una novetat.
En una taula hi ha un home d’uns 50 anys.
La Marússia va treure
una ampolla de rom.
I tots els convidats somreien.
Punt.

  • Poema exhumat per en Joan Vigó

L’ESTRANGERA
Perquè et facin cas a Amèrica
el dissabte
moderadament embriac
retocar fotografies.

En sortir de l’ascensor
avergonyit
fent olor de colònia
anar cap a casa en metro.

Perquè em reconeguis
m’emborratxaré i ploraré
perquè no estic en condicions de parlar de coses bones.

Estimo les meves cadenes.

 

Propera Residència poètica i exhumació