Endo, de Francisco Jota-Pérez

Divendres 25 d’octubre es va presentar a La inexplicable el darrer llibre de Francisco Jota-Pérez, Endo, en una xerrada amb Sabrina Rodríguez, artista i docent. El llibre està editat per Orciny Press.

Jota-Pérez va començar presentant el seu llibre com un artefacte que no és novel·la, ni assaig, sinó un zodíac. Sí, un zodíac, per estrany que pugui semblar, perquè al cap i la fi es tracta d’un cercle de 13 avatars, de la mateixa manera que el zodíac és un cercle d’animals. Totes les capes del text estan impregnades d’aquesta circularitat. En Francisco es defineix com un autor experimental, que vol que els i les seves lectores experimentin mentre llegeixen els seus textos.

En un moment de la xerrada, la Sabrina comenta que l’experiència d’Endo li ha resultat més carnal i orgànica que la del Teratoma, títol anterior de l’autor. En Francisco confirma que el llibre és més visceral perquè també és més íntim. Hi parla sobre la cultura de l’espectacle, i com sortir-ne. Bàsicament, la resposta és amb el cos, sobretot amb els sentits físics (insistint-hi en els menys visuals).

El llibre també representa un rendiment de comptes pendents amb Vilanova i la Geltrú, ciutat on Jota-Pérez va créixer. És aficionat a la psicogeografia, i en destaca el component polític. En el cas de Vilanova, per la seva pròpia experiència i el que ha anat succeint després, la ciutat ha estat buidada del seu “esperit”.  L’autor confessa que aquest procés fa ràbia, perquè la ciutat és de la gent i hauria de ser per a la gent. Com a artista, d’alguna manera, pot retornar-li aquest esperit.