Com no podia ser d’altra manera, l’enorme èxit del projecte Poeta Resident a La Inexplicable ha passat completament desapercebut. Com diu el gran poeta Josep Palàcios,
Cap flor de glòria no hem de guanyar en aquesta batalla:
sols la bellesa de ser supremament derrotats.
I és des d’aquesta perspectiva gloriosament suïcida que emprenem de nou el gest del salt al buit, d’un buit ple de barri de Sants, d’un buit folrat de tossuderia imbatible, per anar a parar al mateix epicentre de sempre: els llibres, la poesia, les paraules fent surf a l’obaga d’aquesta Terra condemnada.
És des d’aquest penya-segat on el megàfon s’esgargamella i proclama que no vol aixecar cap famèlica legió, que abomina de qualsevol cosa que s’assembli remotament a res col·lectiu, a cap intent fastigós de gregarisme execrable.
És des d’aquesta llibreria amb soterrani i refugi des d’on creixerà inexorablement el crit indòmit de la individualitat. De la sagrada acràcia creativa. Perquè només sabent-nos sols podrem deixar de ser orfes.
I per això exhumarem poesia d’on no n’hi havia. Aquest serà el miracle, molt més important que el dels pans i els peixos. A anys llum de fer pans de les pedres. Perquè qui ho vulgui podrà ser posseïdor de la bomba que fa esclatar narracions per fer-ne cràters de poemes.
Us esperem el proper, 30 d’octubre a les 18h per inaugurar aquest nou cicle!
Exhumació o mort!
Si voleu llegir algunes de les Exhumacions poètiques d’en Joan Vigó ho podeu fer a la secció Gabinete de labios periféricos de La Charca Literaria o a Mafia Mental, el blog de l’autor.
