Desierto sonoro de Valeria Luiselli. Traduïda al castellà per Daniel Saldaña París i Valeria Luiselli i editada per Sexto Piso, 2019
Desierto sonoro és la quarta novel·la de l’escriptora mexicana Valeria Luiselli, que va començar a publicar a l’Estat espanyol sota l’atenta mirada d’Enrique Vila-Matas, un bon padrí que pot donar-nos pistes de com és la seva escriptura.
Una parella en crisi i els seus fills creuen Estats Units des de Nova York fins a Arizona amb objectius professionals i personals a priori diferents. Ell vol documentar de manera sonora l’extinció dels indis nadius americans, i ella vol documentar el peregrinatge dels nens centreamericans que viatgen sols fins a Texas cercant familiars ja instal·lats als USA. La documentació de l’èxode dels nens no es limitarà només a aquells que arriben a travessar la frontera, sinó també als que no: els anomenats nens perduts.
Aquests nens migrants ja van ser objecte d’un assaig per part de Luiselli, Los niños perdidos, editat per Sexto Piso, on exposava la seva experiència com a traductora dels nens indocumentats en la cort migratòria d’Estats Units i el procés despietat que viuen la majoria d’ells d’engarjolament o deportació.
Si aquell era un llibre profundament polític i absolutament real, aquí Luiselli s’envolta amb tots els elements que permet la ficció novel·lada per fer un llibre compromès amb el moment històric, ple de veus i plans narratius, una sort de capes tectòniques que posa en qüestió diverses realitats: els models de família, la renúncia i la tria en les lluites individuals possibles, la reflexió sobre la transcendència de l’escriptura, el sentit de la documentació com a mirall, i també els mons de la infantesa que no per ser privilegiada occidental o en èxode èpic deixen de convergir en molts dels seus desitjos més primaris.
Una road novel que traspua calor, que omple de la pols del desert, dels silencis de les nits, del desassosseg dels motels mig abandonats, de la por als sostres dels trens, de punxes de cactus de mil noms i de polaroids mig velades.
Us deixem el vídeo de la conversa que Valeria Luiselli va mantenir amb el periodista i escriptor Jordi Nopca arran de la publicació d’aquest llibre en el marc dels Debats que organitza el CCCB
Ressenya de Gema Monlleó. Documentalista