El Colgajo de Philippe Lançon. Traduïda al castellà per Juan de Solai editada per Anagrama, 2019
L’edició en català, L’esqueix de carn, ha estat traduïda per Joan Casas i editada per Angle editorial, 2019
El colgajo és la crònica que escriu el periodista cultural Philippe Lançon, supervivent de l’atemptat islamista a la revista satírica Charlie Ebdo, des dels moments previs a l’atemptat fins a la seva recuperació de les ferides més importants.
El llibre mostra la convalescència del protagonista per adaptar-se a la seva nova vida, no només pel que fa a les interminables operacions a les quals es veu abocat per recuperar el terç de la cara perdut a l’atemptat (reemplaçat per “el colgajo” del títol), sinó per com reprèn les relacions amb les persones del seu entorn ara que ja no és qui havia estat.
Lançon reflexiona sobre la mort, el compromís, l’amistat, la família, amb la presència constant de Thomas Mann, Proust, Kafka, Shakespeare, Baudelaire i una banda sonora oscil·lant entre el jazz i Bach. La dificultat de relacionar-se amb els vius, es veu així compensada per la companyia d’aquests morts que no li fan mal.
Els vint mesos d’hospital serveixen també per fer una dissecció acurada del sistema sanitari francès, ombres en la deshumanització del pacient i llums en el tracte proper amb la seva cirurgiana que acaba patint “el mal del pacient” (una mena de transferència psicològica inversa). La política i els polítics tampoc surten molt ben parats des del punt de vista del ciutadà Lançon, utilitzat amb finalitats propagandístiques i ràpidament oblidat.
Un llibre que dialoga més amb Nos vemos allá arriba de Pierre Lemaitre que amb Sumisión de Michael Houellebecq, tema de la última reunió al setmanari immediatament abans de l’atemptat.
Ressenya de Gema Monlleó. Documentalista