“Gos blanc” de Romain Gary

Gos Blanc

Romain Gary viu a Los Angeles amb la seva dona, l’actriu Jean Seberg. Un dia acullen un gos perdut que apareix per allà prop. Mentre miren de trobar el propietari de l’animal, Gary descobreix que el gos ha estat ensinistrat per atacar persones negres. Estem als Estats Units de finals dels anys 60 del s.XX, en plena lluita pels drets civils. L’escriptor utilitza la història del gos com a fil conductor per narrar una època: els assassinats de Martin Luther King i John Fitzgerald Kennedy, la candidatura a la presidència del seu germà Robert, els enfrontaments racials a Nova York, el món que semblava acabar-se tal i com el coneixíem.

Gary es nega a rendir-se, vol rehabilitar el gos tot i que els ensinistradors li diuen que és impossible, que és un gos massa vell per oblidar l’odi que li han ensenyat. Però ell insisteix, es nega a assumir que les coses són així i prou, que no hi ha res a fer. I no és que Gary sigui precisament un ingenu, al contrari, és conscient de les contradiccions dels moviments civils i no té problemes a assenyalar-les. Entre la ficció, l’autobiografia (a estones) i la crònica, ens ha atrapat la mestria de l’autor per explicar un context històric complicat i apassionant a través d’una d’aquelles petites històries de la història.

 

Gos blanc, Romain Gary
Traducció al català de Jordi Martín Lloret 
Angle editorial, 2017