Divendres 28 de juny vam tancar les activitats d’aquesta temporada amb un recital de luxe: Laia Malo, Míriam Cano i Annie Muir van dir els poemes recollits a Auguris d’innocència, de Patti Smith, editat per Labreu.
També va participar a la trobada l’Ester Andorrà, poeta i editora de Labreu, que va començar explicant com van rebre la trucada d’un agent literari proposant-los d’editar Smith en català. De seguida van pensar en la Laia Malo, i el procés de traducció i edició va durar un any.
Segons Andorrà, el poemari de Smith és críptic, a diferència de la prosa i les cançons de l’autora, en què utilitza un llenguatge més directe. Això implica moltes dificultats en la traducció, perquè és complicat triar quina de les múltiples possibilitats és la més adequada. Andorrà defineix Smith com una autora hipersensible, molt visual, que viu intensament i es salta les 
normes gramaticals, estructurals, i les que calgui (com a bona punk, diu l’editora). Andorrà destaca que el poemari de Smith acaba amb una cita d’Antònia Vicens, tancant una espècie de cercle, perquè el poema “Horses”, de Smith, tancava el poemari de Vicens Tots els cavalls, també editat per Labreu.
Comença el recital amb “L’oracle“, que llegeix en versió en anglès Ignasi Pàmies, editor de Labreu, i en català la traductora Laia Malo. Segueixen Annie Muir i Míriam Cano en anglès i Laia Malo en català amb els poemes “El lovecraftià“, “Escrit a la vora d’un llac” (un dels sis poemes en prosa del poemari), “Tara“, “L’orgull es mou a poc a poc“.
El recital acabà amb el darrer poema del llibre, “Cançó de l’escriptor“, que per a Malo encapsula a la perfecció la idea que Smith té del que significa aquest ofici. Per a ella, l’escriptor és un rodamón, un viatgera que no busca la riquesa, sinó l’experiència. El fet que es tituli “cançó” també deixa una mica més clar el seu concepte de poesia.