Maria Bohigas, editora de Club Editor, i Marta Marin-Dòmine, autora de Fugir era el més bell que teníem conversaran sobre aquest llibre i La Mesura dels nostres dies de Charlotte Delbo.
A Fugir era el més bell que teníem, la filla regularment fa les maletes i se’n va, cap a un país nou on potser arribarà a sentir-se a casa. Però no: un instint l’empeny a refusar la vida sedentària. Sembla que fugi. ¿De què? Aquesta pregunta es converteix en el seu fil d’Ariadna. A dins del laberint hi ha un pare a qui adora i el passat –aquest temps en què el pare era un nen, i un soldat, i travessava fronteres abans d’atracar en una ciutat que no seria mai seva. La ciutat on ella ha nascut.
Fugir era el més bell que teníem és un homenatge a aquest pare i un viatge de Barcelona a Toronto, buscant rastres de vides nòmades. Marta-Marín-Dòmine els segueix amb la sensitivitat d’un caçador i toca amb els dits una veritat desconcertant: que els records dels altres –això que anomenem memòria– són el país on residim.
A La mesura dels nostres dies Charlotte Delbo, una de les escriptores més punyents del segle XX europeu, rescata les veus de dones deportades per haver participat en la resistència al nazisme i que van haver de reprendre, sortint dels camps, el seu lloc entre els vius. Delbo les va anar a veure vint anys després de l’alliberament per preguntar-los com era la vida. Ella també pren la paraula. D’aquesta polifonia de dones, cada una amb el seu timbre, la seva personalitat inconfusible, n’emergeix una reflexió rica, directa, trasbalsadora, clarivident, que t’interpel·la i et modifica.
Dos històries punyents sobre la guerra, les dones i la memòria.