Ohan, de Chiyo Uno, traduïda al català per Albert Nolla i editada per Edicions de 1984, 2018
Ohan, considerada l’obra mestra de Chiyo Uno, és un relat breu i deliciós narrat en primera persona per Kano, un home dèbil i dubitatiu que se situa al centre d’un triangle amorós juntament amb Ohan, la seva esposa i Okayo, l’amant. El relat s’inicia quan Kano es retroba set anys més tard i per casualitat amb la seva dona, a la que va abandonar just quan aquesta estava a punt de tenir el seu fill, per anar-se’n a viure amb la geisha Okayo.
Aquest fet fortuït farà que Kano dubti sobre el seu amor per Okayo i iniciarà una relació clandestina amb la seva dona. Alhora comença, sense que el fill sàpiga que Kano és el seu pare, una estreta relació amb el fill que mai no va conèixer.
Uno narra amb una prosa delicada i poètica aquesta història que transcorre amb el ritme lent del pas de les estacions.
La indecisió i la covardia de Kano, que es mou entre l’amor a la família, representat per Ohan i el seu fill i la passió que sent per la geisha, la fortalesa d’ambdues dones tot i la submissió a la que estan sotmeses pel sol fet de ser dones en la societat japonesa i el lligam de sang entre pare i fill, aniran entreteixint un relat en el que sobrevola l’ombra de la tragèdia.
Chiyo Uno, considerada una de les grans dames de les lletres japoneses, va ser una pionera del pensament feminista al Japó.
‘L’Ohan anava amb un yukata de color blanc i un obi de ratlles teixit a mà que em sonava. És una dona que no té cap característica concreta que atregui l’atenció d’un home. El seu encant rau més aviat en els cabells, que sempre duu llustrosos, i en la finor del cutis, que sempre sembla entresuat. Estava allà plantada, com clavada a la tanca i amb el rostre girat cap a l’altre cantó.’