El dijous, 18 d’octubre a les 19h inaugurem una col·laboració poètica-inexplicable amb el poeta Joan Vigó ,que d’octubre a juny es convertirà en el Poeta resident de La inexplicable
El propi Joan Vigó ens explica com va sorgir la idea i en què consisteix ser Poeta resident a la La inexplicable’
“Aquesta és la proposta que va rebre Enrique Vila-Matas per participar a la Documenta de Kassel:
“Le habían encargado pedirme que a finales del verano de 2012, a lo largo de tres semanas, pasara todas las mañanas en el restaurante chino Dschingis Khan, en las afueras de Kassel.
– ¿Chingis qué?
– Dschingins Khan.
– ¿Es un chino?
– Sí. Escribiendo allí a la vista del público.”
Enrique Vila-Matas, ‘Kassel no invita a la lógica’
Certa tarda de mitjans de 2018 vaig rebre una proposta de l’Anun i la Gloria, factòtums de la llibreria La inexplicable del barri de Sants de Barcelona. La proposta va ser: Per què no vens de tant en tant i fem alguna cosa? De seguida vam pensar en Kassel no invita a la lógica, esclar. L’Anun i jo compartim admiració moderadament fanàtica per la literatura d’EVM. Pur paral·lelisme i goig de poder posar en marxa un artefacte que no se sap massa bé on va. Una proposta experimental sempre és millor que un tòpic adotzenat.
Elles van proposar el concepte “Poeta resident. D’acord. Sona bé i, de fet, no explica massa res. Doblement positiu. De fet, el verb residir vol dir també (IEC): «Algú, estar-se en el lloc on exerceix una funció». El lloc estava clar, la funció no tant.
La cosa, a banda de ser un homenatge al llibre d’EVM i un plagi de la idea dels organitzadors de la Documenta de Kassel, té una mica de diorama. Estar-se allà, una o dues hores, amb una llibreta i un boli a mà, esperant que passi alguna cosa. Lluny però de formar part del decorat i que la gent es limiti a observar-me com en un zoo (que , com tot, ja s’ha fet –per exemple als 80, L’Home Urbà, una performance d’Albert Vidal a diversos zoos i espais públics d’Europa i els USA), convenim que es tractarà d’interactuar amb qui vulgui venir a La inexplicable. Vindrà algú? S’establiran converses? Es faran selfies?
Com que una llibreria no deixa de ser una botiga (i sí, és moltes més coses, però és una botiga), si algú compra un dels meus llibres serà únic assistent a un “recital d’aprop”. La intenció és prendre notes de les impressions que em provoca l’estar-me allà, de les coses que passen, de les que m’agradaria que passessin. En fi, escriure amb l’orella desperta i el dit a punt. Ves a saber què en sortirà.
En tot cas, és un experiment sense perills. Res no pot explotar. ”
Iniciarem aquesta col·laboració amb un recital d’en Joan, on ens dirà poemes de Pastor d’antenes (Labreu edicions, 2017) Cementiri d’avions el seu darrer a Adia edicions.
Hi haurà un petit aperitiu per celebrar aquesta col·laboració inexplicable.