Antoni Clapés i Maria Isern van passar per La inexplicable i ens van dir els seus darrers poemaris.
Els tàndems poètics de Labreu no deixen mai de sorprendre’ns. Aquest cop vam conjugar l’experiència poètica d’en Toni Clapés amb la joventut d’una poeta novell com la Maria Isern.
Antoni Clapés, poeta, traductor i editor ens va presentar el seu darrer poemari Arbre que s’allunyà, on el vincle entre memòria i expressió transita en la reflexió sobre l’experiència de llenguatge. Com si tot allò viscut, allò sentit i vist, allò llegit, només pogués transcendir, perpetuant-se, a partir de la paraula poètica.
Ens va explicar la dificultat d’escriure sobre l’amor, ens va parlar de Glasgow, de la mort i de la il·lusió que li va fer rebre el Premi Nollegiu de part dels no-lectors i no-lectores.
La Maria Isern per la seva part ens va explicar com estava de contenta de rebre el testimoni del Premi Francesc Garriga de mans d’un altre jove poeta com és en Guillem Gavaldà amb qui comparteix molts temes i inquietuds poètiques.
A Sostre de carn, Maria Isern explora les frustracions i els plaers de saber-se un cos foradat, desencaixant la paraula per alliberar-hi un llenguatge càrnic i desmembrat. Sostre de Carn va guanyar el II Premi Francesc Garriga.